Parc Nacional de Marojejy

Parc Nacional de Marojejy
	(fr) Parc national de Marojejy
Tipus	Parc nacional
Part de	selva pluvial de l'Atsinanana
Localització
Entitat territorial administrativa	Regió Sava (Madagascar)
	14° 26′ 06″ S, 49° 42′ 22″ E / 14.435°S,49.706°E
Dades i xifres
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 59.751,8 ha
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2013 (37a Sessió)
En perill	2010
Identificador	1257-001
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	2305
Història
Cronologia
2010-	llista del Patrimoni de la Humanitat en perill
Activitat
Creació	1952
Lloc web	parcs-madagascar.com…

El Parc nacional de Marojejy és un parc nacional situat a la regió de Sava, al nord-est de Madagascar. Té una extensió de 55.500 ha i es troba al massís Marojejy, una serralada que arriba fins als 2.132 m d'altitud. L'accés a l'àrea que circumda el massís va ser restringit exclusivament a investigadors quan el lloc va ser definit com una reserva natural estricta el 1952. El 1998 es va obrir al públic quan es va classificar com parc nacional. L'any 2007 va ser catalogat com a Patrimoni de la Humanitat com a part de la «Selva pluvial de l'Atsinanana». Malgrat el seu accidentat terreny, la caça furtiva i la tala selectiva són un problema persistent, sobretot des de l'inici de la crisi política a Madagascar de 2009. La mineria, l'agricultura d'artigatge i l'extracció de fusta són altres de les amenaces al parc i la seva fauna i flora. Per això, des de 2010 també s'inclogué a la llista del Patrimoni de la Humanitat en perill.^[1]

El terreny sinuós i la topologia escabrosa del massís condicionen la presència de diferents hàbitats que canvien respecte a les variacions d'altitud. A les zones inferiors es troba una densa i càlida selva pluvial, seguida de boscos més petits a les estriacions superiors, amb una zona de selva nebulosa a continuació i, prop dels cims, l'únic reducte de matoll que encara roman a Madagascar. Les millors condicions pel desenvolupament de la vegetació es troben al vessant est de la muntanya, que rep més quantitat de pluja que la cara occidental. Aquesta diversitat d'hàbitats afavoreix alts índexs de biodiversitat: se sap que almenys 118 espècies d'aus, 148 espècies de rèptils i amfibis i 11 espècies de lèmurs habiten al parc. Un d'aquests lèmurs, el sifaca sedós, està inclòs a la publicació Els 25 primats més amenaçats del món i l'au icona del parc és el vanga de casc.^[2]

↑ «World Heritage Committee inscribes Rainforests of Atsinanana (Madagascar) on List of World Heritage in Danger». World Heritage Convention, 2010. [Consulta: 24 juliol 2014].
↑ Masó, Albert; Sanz, Lluís F. «Madagascar, el vuitè continent». Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2016. [Consulta: 3 setembre 2015].

[WHC-1] «World Heritage Committee inscribes Rainforests of Atsinanana (Madagascar) on List of World Heritage in Danger». World Heritage Convention, 2010. [Consulta: 24 juliol 2014].

[val-2] Masó, Albert; Sanz, Lluís F. «Madagascar, el vuitè continent». Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2016. [Consulta: 3 setembre 2015].

[1]

[2]